La Revolució Industrial va ser la transformació econòmica, tecnològica i social que es va iniciar en la segona meitat del segle XVIII a Gran Bretanya, estenent-se unes dècades després a gran part d’Europa i Estats Units. En aquell moment es va viure el major conjunt de transformacions econòmiques, tecnològiques i socials de la història de la humanitat passant d’una economia rural basada fonamentalment en l’agricultura i el comerç a una economia de caràcter urbà, industrial i mecanitzada.
En aquell moment es va iniciar una transició que acabaria amb segles de mà d’obra basada en el treball manual i l’ús de la tracció animal substituint-los per maquinària de fabricació industrial i el transport de mercaderies i passatgers.
La producció agrícola i la de la indústria que va sorgir es va multiplicar al mateix temps que disminuïa el temps de producció. Es van multiplicar la riquesa i la renda per càpita com no ho havien fet mai en la història ja que s’havia mantingut pràcticament estancat durant segles.
Curiosament tot això que des de fa molt de temps ho veiem com la Revolució Industrial en el seu moment no es va veure de la mateixa manera. Realment es va viure com una crisi. A l’ésser humà li costen els canvis i cada vegada que aquests es succeeixen, i més d’aquesta magnitud, li denomina crisi.
En els nostres dies està succeint el mateix. Estem davant del que algun dia s’estudiarà, en alguns llocs ja s’està fent, com la Revolució Digital. Estem davant d’un canvi de paradigma en el qual no hem d’esperar que tot s’arregli perquè no hi ha res a arreglar. No crearem ocupació ni prosperitat si seguim els patrons de l’antiga economia. Perquè viurem en un entorn completament robotitzat que necessitarà menys mà d’obra en el qual les màquines estaran al servei de l’eficiència.
Com crearem ocupació en la nova economia?
Per a això hem d’innovar, reinventar-ho tot, dissenyar i generar un món completament nou que ens portarà a la nova economia i a un canvi de paradigma: l’economia digital.
La principal invenció que ha produït aquesta transformació d’una economia industrial a una digital és: Internet. A internet succeeix tot i ha vingut a quedar-se per sempre. Fins i tot evolucionarà cap a una altra revolució que encara no podem ni imaginar, almenys el que escriu no aconsegueix dilucidar el que vindrà després d’aquesta revolució digital.
Qui ens havia de dir fa uns anys que els principals minoristes del món no tindrien punts de venda, Amazon o Alibaba. O l’empresa de taxis més gran del món no tindria ni un taxi, Uber. O la major empresa d’allotjaments no tindria ni hotels ni tan sols un sol edifici, Airbnb. O que la música es vendria online a iTunes i no a les botigues de discos de tota la vida. O una de les més disruptives de totes, eZOO, la qual aposta per una nova forma de mostrar animals als zoològics, sense captivitat, amb fascinants tecnologies audiovisuals.
Tots aquests canvis són imparables. Hem vist com alguns governs, pressionats per lobbies miops i poc visionaris, han intentat regular, o directament han prohibit, l’activitat d’empreses del nou paradigma com els que acabo d’esmentar. Però això és com posar-li portes al camp. Impossible! Els temps canvien vulguem o no, ens agradi o no. O pugem al vaixell i fluïm en el nou corrent o el corrent ens arrossegarà i llavors el més probable és que ja sigui massa tard.
Jose Antonio Fernández – Creador d’Experiències
Fundador de Fusion i Co-Fundador d‘eZOO
Membre de les Comissions de Comunicació, Relacions Internacionals i Innovació de la CEA
