La pandèmia del SARS-CoV-2 ha comportat una crisi econòmica la magnitud i impacte de la qual encara no és possible determinar amb precisió. En el cas d’Andorra, la pandèmia ha representat -d’entrada- una aturada de l’activitat superior a dos mesos, amb un impacte molt important per al compte d’explotació de la gran majoria d’empreses i per a les finances públiques. D’altra banda, la represa de l’activitat que s’està duent a terme de manera esglaonada durant aquestes setmanes tampoc no representarà una recuperació del ritme econòmic i de les expectatives existents en el moment anterior a les mesures de confinament. A més, tampoc no és possible determinar amb exactitud quins canvis d’hàbits i de models es mantindran a llarg termini, per bé que existeix la consciència generalitzada que aquest Gran Confinament provocat per la pandèmia comportarà una transformació que també tindrà un impacte en els models de desenvolupament econòmic.
Un cop va quedant enrere l’emergència sanitària, la Confederació Empresarial Andorrana considera prioritari aprofitar les circumstàncies per dur a terme un debat i un acord de país al tomb de tres qüestions fonamentals:
La primera és el repartiment dels costos de la crisi: Des del Govern s’ha parlat en tot moment de coresponsabilitat, però és evident que la càrrega financera de la situació ha estat suportada pel teixit productiu -que ha fet front al pagament íntegre dels salaris durant gairebé dos mesos en un escenari de davallada dràstica de la facturació- i pel sector públic, l’endeutament del qual és sempre un impost ajornat. Per tant, esdevé essencial determinar com es produeix el repartiment d’aquest cost per a què no es tradueixi en una pèrdua de competitivitat fiscal ni en una reducció dràstica de la inversió pública que contribuiria a agreujar, encara més, la crisi econòmica.
La segona qüestió prioritària és l’adaptació a la nova situació: Tots els sectors d’activitat econòmica viuran una transformació, especialment els sectors de serveis i aquells més intensius en mà d’obra. L’economia andorrana és una economia de serveis, amb sectors madurs i una alta dependència de l’afluència de visitants. En aquest sentit, cal definir unes estratègies per ajudar els sectors econòmics tradicionals -que sostenen gran part de l’activitat econòmica i dels llocs de treball del país- a adaptar-se a aquesta nova situació i a mantenir la seva capacitat de generació de riquesa. El reposicionament de l’oferta turística i comercial i la seva transformació cap a nous models i sistemes del país esdevé, ara més que mai, una prioritat. En aquest sentit, cal aprofitar la bona gestió de la crisi sanitària i la imatge de país que s’ha projectat durant la mateixa per bastir un pla per rellançar l’economia al tomb de la qualitat, el valor afegit i la sostenibilitat. Una estratègia que posi en valor no només els avantatges de treballar o fer negocis a Andorra, sinó també de viure a Andorra, per atreure residents d’alt poder adquisitiu.
I la tercera qüestió, però no per això menys important, és garantir la competitivitat de l’economia andorrana en l’escenari post Covid-19. Més enllà de mantenir elements essencials de competitivitat ja esmentats -com la fiscalitat, l’estabilitat institucional o el binomi de salut i seguretat- ara és el moment d’abordar la diversificació de l’economia, sense la qual serà pràcticament impossible trobar aquest espai de competitivitat que necessitem en l’escenari post Covid-19. La diversificació s’ha de projectar en un sentit triple, d’una banda amb la modernització dels sectors ja existents, abordant assignatures pendents com el comerç online, la digitalització de les empreses o la e-administració. En segon lloc, potenciant els clústers de noves activitats que, de forma incipient, s’han començat a crear al llarg dels darrers anys: La salut i el benestar, l’educació i els esports (en totes les seves modalitats). I, en tercer lloc, explorant nous sectors d’activitat -que en molts casos tindran una relació amb sectors econòmics ja existents- per als quals cal dissenyar marcs normatius competitius, com la tecnologia blockchain, les energies renovables, els conreus alternatius i tota una sèrie de noves activitats que neixen de la mà del binomi innovació i sostenibilitat.
Com a corol·lari, cal tenir present que aquesta situació de crisi i la necessitat de la diversificació coincideixen a Andorra amb altres reptes, tant locals com globals: En primer lloc, amb unes negociacions començades amb la Unió Europea per a la signatura d’un acord d’associació que permeti la participació al mercat interior tot respectant determinades especificitats. La CEA es reafirma en la seva convicció que cal aprofitar aquesta negociació per contribuir a incrementar la competitivitat del teixit productiu del país.
En segon lloc, el debat -comú a tots els països- sobre la necessitat de trobar un equilibri entre la solidesa de les finances públiques i el manteniment d’un cert ritme inversor que contribueixi a temperar els cicles de l’economia i que, a la vegada, doti el país de les infraestructures necessàries per al seu desenclavament geogràfic i per a la seva competitivitat futura. També en aquest punt cal un plantejament estratègic a llarg termini.
I en tercer lloc, la necessitat de seguir avançant en la posada en marxa d’un nou model energètic i de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Aquest canvi de paradigma representa un repte ineludible i també una oportunitat per diversificar l’economia, bastir nous sectors d’activitat d’alt valor afegit.
En línia amb aquestes reflexions, la Confederació Empresarial Andorrana demana al Govern que impulsi aquest debat estratègic i es posa a la seva disposició per tal d’iniciar-lo el més aviat possible, tenint en compte la urgència de la situació.
Andorra la Vella, 26 de maig de 2020.
