Andorra té futurLa iniciativa de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS), la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) de plantejar un debat sobre els desafiaments a què hauria de fer front Andorra, neix durant l’any 2010, com a conseqüència de la constatació de la caiguda ininterrompuda del PIB d’aquest país des de l’any 2007. Aquesta inquietud, àmpliament compartida per un gruix rellevant d’empreses i d’empresaris, de directius i de treballadors, origina un debat intern associatiu que culmina en una jornada, el 14 d’octubre de 2010, on es planteja formular un doble diagnòstic objectiu: de l’economia andorrana d’una banda i de la sostenibilitat financera de les institucions i organismes públics del Principat d’una altra, aquest darrer de major magnitud, ja que abasta el Govern, els Comuns, el SAAS i la CASS.
Aquella data ha marcat un abans i un després, si més no pel que fa a la consolidació i la constatació d’un fet objectivable: la doble crisi que tenalla l’economia andorrana. Una crisi sistèmica i estructural, que es sustenta en la disminució gradual de visitants al nostre país, que comporta una davallada de l’activitat comercial i de serveis. A aquest canvi, profund i continuat, d’activitat comercial i de serveis essencialment turístics, s’hi afegeix els efectes de la ressaca del boom immobiliari, amb una sobreexposició del sistema financer a aquest tipus d’actiu que ha dut, juntament amb la crisi del deute sobirà d’alguns països comunitaris, a una crisi financera que ha afectat i afecta encara de manera notable els països veïns, especialment Espanya, país emissor d’una gran part dels turistes, visitants i clients de la nostra oferta general de serveis. Més enllà dels fets exposats, podríem afirmar que no hi ha cap sector de l’economia andorrana que s’escapi dels riscos que imposen els canvis en l’entorn lligats a l’esforç d’adaptació a les noves circumstàncies del mercat.
No havien existit amb anterioritat circumstàncies i riscos tan adversos per a l’economia i la societat andorrana que haguessin propiciat una coordinació d’esforços i un plantejament comú, com els que es desprenen ara de la voluntat de les tres entitats esmentades, amb capacitat per afrontar els canvis i les reformes estructurals que duguin el nostre país a retrobar la via cap a un nou creixement econòmic.
És per aquestes circumstàncies especials que les entitats van endegar una tasca de recerca d’opinió i de criteris en diverses taules de treball, amb representants, convidats i experts seleccionats, que els permetessin disposar d’elements suficients per a un debat constructiu i en llibertat, resultat d’una reflexió dels agents econòmics i socials més rellevants. El 21 de juliol de 2011 es van trametre al Govern d’Andorra les primeres propostes estructurants, construïdes sobre la base del treball dels diferents sectors econòmics i de l’opinió i el convenciment d’empresaris i professionals. Amb el document actual es clou un cicle de treball elaborat en les diferents comissions i les juntes directives.
Avui, la pròpia evolució d’aquell treball, elaborat sota el nom d’Andorra té Futur, incorpora una opinió sobre els canvis i els reptes del nostre model econòmic i social, elements per a la reflexió i la revisió del model. Per suposat, el seu contingut és opinable, però consolida el debat i la necessitat de plantejar reformes amb una certa celeritat, sense pauses, en el marc d’un gran acord estratègic que ens ha de dur a reformes profundes de la legislació vigent i dels marcs normatius si volem evitar l’asfíxia i la precarietat de les institucions públiques. Es fa indispensable una concertació proactiva, la col·laboració públicoprivada, si volem vigoritzar el teixit empresarial, les seves expectatives i, en definitiva, la inversió privada, signe inequívoc de la confiança en el país i de la consolidació d’un model de creixement econòmic.