La setmana passada, en conèixer el contingut del projecte de llei de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2, més popularment conegut com a llei òmnibus, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) va fer públic un posicionament detallat sobre l’efectivitat de les mesures contingudes a la llei i els passos que caldrà seguir en un futur immediat per donar resposta als efectes negatius de la pandèmia sobre el conjunt de l’economia. El posicionament complet de la CEA al respecte es pot consultar en l’enllaç següent:
Posicionament de la patronal del 26 de març de 2020
En aquell moment, la CEA ja va insistir que els ajuts directes de caire econòmic continguts a la llei -com son l’exempció del 15,5% de cotització de la part patronal a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les exempcions o rebaixes en les tarifes d’electricitat i telecomunicacions- s’havien d’aplicar a totes les empreses que haguessin patit una davallada significativa en la seva activitat i facturació com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19. La CEA interpretava que quan la llei òmnibus es refereix a empreses “que hagin suspès la seva activitat” s’està referint tant a les suspeses per decret governamental, com a les que han tancat voluntàriament, com aquelles que mantenen un servei de guàrdia o de permanències. Aquesta interpretació ha quedat avui ratificada pel decret del Govern publicat al BOPA extraordinari número 40; una decisió que la patronal valora positivament, perquè una interpretació restrictiva de la llei hagués suposat un greuge comparatiu.
Tot i així, l’aplicació de les mesures contingudes a la llei òmnibus continua presentant un greuge comparatiu amb aquelles empreses que no han suspès la seva activitat, per ser considerades serveis essencials, però que registren davallades de l’activitat i de la facturació que en alguns casos poden superar el 70%, el 80% o el 90% respecte les mateixes dates de l’any anterior. Es tracta d’empreses de sectors tan diversos com la venda al detall de productes considerats de primera necessitat, el transport de mercaderies i carburants, la venda de carburants, les agències de duana, la distribució majorista dels productes considerats de primera necessitat o les farmàcies.
Per tant, la CEA considera indispensable que les mesures d’ajut econòmic contingudes a la llei òmnibus es facin extensives també a les empreses d’aquests sectors que hagin patit una davallada en la seva activitat i facturació. Entenem que és una qüestió d’interès general que aquestes empreses continuïn operatives, però en alguns casos -des del punt de vista estricte del seu balanç- fins i tot els resultaria menys costós romandre tancades i poder accedir als ajuts públics.
Resulta evident, que la situació no és uniforme entre els diferents sectors que romanen oberts i, fins i tot, entre les empreses d’un mateix sector. En aquest sentit, el més aconsellable seria establir una gradació en l’accés a aquestes ajuts en funció de la davallada de l’activitat i la facturació de cada empresa, de tal manera -per exemple- que l’exempció de la part patronal de la cotització a la CASS s’apliqués en proporció a aquesta davallada.
Per tot l’exposat, la patronal considera que caldria modificar la llei òmnibus en aquest punt i permetre les empreses que romanen obertes -i que ens molts casos son serveis essencials per a la comunitat- que tinguin accés, de manera proporcional, a tots els ajuts econòmics previstos. Així mateix, aquest accés als ajuts hauria de tenir caràcter retroactiu a comptar des del dia 14 de març.
Així mateix, també cal resoldre un altre greuge comparatiu que l’aplicació de la llei òmnibus provoca en aquelles empreses que, per raons de salut i seguretat, es van anticipar al tancament decretat pel Govern i van resoldre els contractes de les persones assalariades amb caràcter de temporada en una data anterior al 14 de març, com és el cas dels dominis esquiables. A diferència de les persones assalariades temporeres acomiadades amb posterioritat al 14 de març, en aquests casos el pagament de la quitança per resolució del contracte de treball cotitza íntegrament a la CASS, provocant així un greuge comparatiu. En opinió de la CEA, del que es tractaria és de modificar la llei en aquest punt per permetre la seva aplicació retroactiva sempre i quan es demostri que la resolució els contractes de temporada en els dies immediatament anteriors al 14 de març es va fer com a conseqüència i com a mesura anticipada davant l’aturada de l’activitat a causa de la pandèmia.
Andorra la Vella, 30 de març de 2020
