La CEA lidera la futura Taula d’Economia Circular amb voluntat d’establir una veritable col·laboració público-privada i que això es tradueixi en una llei que vagi en benefici del teixit productiu del país i de la diversificació de l’economia.
El president de la patronal, Gerard Cadena, ha destacat en el marc de la jornada sobre economia circular celebrada el 22 d’octubre a Andorra la Vella, que la CEA assumeix el lideratge de la futura Taula d’Economia Circular amb voluntat d’establir una veritable col·laboració públic-privada.
Cadena ha destacat l’interès emergent per l’economia circular entre les entitats que representa la CEA, i les col·laboracions creixents que s’estan establint amb França.
Per la patronal, la trobada d’avui ha servit per fer un pas més en el camí del desenvolupament sostenible, honorant així els compromisos internacionals d’Andorra amb l’Agenda 2030 i l’Acord de París contra el canvi climàtic, fet que generarà els incentius necessaris per avançar en aquesta direcció tant en els marcs legals, la fiscalitat, els processos productius, les condicions de la contractació pública i en la imatge de marca-país.
Jordi Nadal-Balletbó, membre de la junta de la Confederació Empresarial Andorrana, ha exposat la visió i les expectatives dels empresaris davant de la futura llei d’economia circular: “Els empresaris ens sentim interpel·lats per la qüestió de l’economia circular perquè l’economia circular uneix sostenibilitat i lògica empresarial. Perquè si les empreses guanyen diners amb un nou model, apostaran per aquest nou model. Per tant és important que tot el marc normatiu i legal que es dissenyi per fomentar la transició cap a l’economia circular estigui ben pensat des del punt de vista dels incentius i dels beneficis empresarials.”
Nadal-Balletbó ha desglossat alguns dels àmbits en què es pot aplicar aquesta nova manera d’entendre l’economia:
Fiscalitat: La fiscalitat ha de servir per fer aflorar el que realment costen les coses i no pas per afegir càrregues als processos productius. Ha de reorientar en positiu la productivitat, no ofegar-la.
Andorra i l’entorn: Andorra haurà de promoure innovacions tecnològiques que ens permetin superar les limitacions que ens imposa la nostra reduïda dimensió.
Andorra com a laboratori: Les característiques que presenta Andorra, que es podrien resumir en una elevada concentració d’activitats econòmiques diverses en un territori exigu i relativament aïllat fan del nostre país un laboratori potencial per a la innovació, aplicable també a l’economia circular.
Mobilitat i Energia: L’economia circular ens ha de permetre assolir els compromisos de reducció d’emissions de CO2 continguts en l’acord de París de lluita contra el canvi climàtic. Les dues principals fonts d’emissió de CO2 del país són la mobilitat i la calefacció i, per tant, és en aquests dos àmbits en els quals caldrà destinar bona part dels esforços.
La transició energètica a Andorra també és sinònim de major sobirania energètica. Entenem que s’ha de continuar i aprofundir pel camí ja iniciat: és a dir, el d’obrir a la iniciativa privada el procés de transició energètica.
En el capítol de l’energia juga també un paper molt important la reducció del consum, amb la construcció de nous edificis o la reforma d’edificis ja existents amb criteris de consum energètic quasi nul.
Construcció: Andorra ja aprofita part dels residus del sector de la construcció per transformar-los en subproductes que es tornen a utilitzar en el sector dels treballs públics. Però cal anar més enllà i explorar totes les possibilitats que ofereix l’economia circular aplicada en aquesta matèria. Tota construcció futura hauria de tenir un passaport de materials que permeti mesurar el valor que tenen els materials un cop hagi deixat de ser útil i es vulguin reintroduir al mercat o al cicle productiu.
Aquest és un dels àmbits on es pot crear un nou sector industrial que avui no tenim i també noves perspectives per als proveïdors de materials al sector de la construcció.
Turisme: De fet, el sector turístic hauria de ser un dels sectors prioritaris. Per diverses raons:
La primera, perquè el turisme constitueix l’espina dorsal de l’economia andorrana. I, per tant, és prioritari garantir que aquest sector seguirà desenvolupant-se en el futur i continuarà generant riquesa i llocs de treball.
La segona, perquè aquest és un dels àmbits on Andorra pot realment marcar la diferència. Quan parlem del nostre país com a laboratori d’innovació, estem pensant en tota una sèrie d’activitats i característiques que estan directament relacionades amb el turisme.
I la tercera: Perquè unir turisme i sostenibilitat és, sens dubte, una imatge de marca molt potent.
De fet, ja hi ha iniciatives interessants en marxa, com l’ambientalització de determinats esdeveniments turístics: Al nostre país els últims anys s’han multiplicat els esdeveniments esportius de ressò turístic, especialment vinculats amb els esports de neu i de muntanya, que contracten enginyeries ambientals del país perquè els dissenyin un pla que garanteixi que l’afectació del medi ambient és nul·la o mínima: I en aquest pla entre en joc el reaprofitament de recursos, la gestió dels residus, la petjada de carboni.
En aquest sentit, la futura regulació hauria d’incentivar aquest tipus de pràctiques. I aquí el Govern té dues eines potents: La primera, concentrar les subvencions públiques en esdeveniments i projectes que compleixin amb els requisits de la sostenibilitat. La segona, fer que les acreditacions de bones pràctiques sostenibles puntuïn a l’hora de contractar amb l’administració. I, encara més, podríem pensar en la creació d’un segell d’economia circular que, a llarg termini, fos indispensable per contractar amb l’administració pública.
Andorra la Vella, 22 d’octubre de 2019
